EL RACÓ DE PENSAR

LES JOGUINES DE NADAL I REIS

• Joguines de 1 a 2 anys

Entre l’1 i els 2 anys, els infants estan en plena etapa de descobriment: exploren amb les mans, el moviment, la mirada i sobretot amb molta curiositat. Per això, les joguines més adients són aquelles que afavoreixen l’experimentació, la motricitat i el joc lliure.

Algunes propostes interessants són els jocs d’encaix i apilament, que ajuden a desenvolupar la coordinació visomotora; les peces grans de construcció, que fomenten la creativitat i la concentració; i les joguines de causa–efecte, com sons suaus o mecanismes simples, que els permeten entendre com funciona el món. Els llibres de cartró amb imatges senzilles i els objectes de joc heurístic (com cullerots, anelles, pots o teles) també són molt recomanables perquè promouen l’exploració lliure i segura.

És important optar per materials resistents, segurs i senzills, que no facin la funció per l’infant, sinó que li permetin experimentar. Sobretot, recordeu que el més valuós no és la quantitat de joguines, sinó el temps de qualitat i l’acompanyament que els adults oferim mentre descobreixen i juguen.

• Joguines de 2 a 3 anys

Entre els 2 i els 3 anys, els infants es troben en una etapa de gran desenvolupament del llenguatge, la motricitat i el joc simbòlic. Per això, les joguines més adients són aquelles que els permeten imaginar, crear i posar en pràctica habilitats noves mentre exploren el seu entorn de manera autònoma.

Algunes propostes ideals són els jocs simbòlics (petites cuinetes, pintes,eines, nines o animals), que ajuden a comprendre les rutines del dia a dia i a expressar emocions. També són molt enriquidors els puzles senzills, les peces de construcció variades, els cotxes i circuits bàsics, o les joguines de classificació (colors, formes i mides), que reforcen la coordinació i el pensament lògic. Els contes il·lustrats si pot ser amb finestretes i els materials artístics simples —plastilina tova, ceres gruixudes o pintures segures, gomets— fomenten la creativitat i l’expressió personal. També molt recomanable joguines amb música i disfresses.

Per millorar la motricitat són útils les bicicletes, patinets sense bateria.

En aquesta etapa, és recomanable oferir joguines que convidin a participar, provar i repetir. Com més oberts i versàtils siguin els materials, més oportunitats tindran per descobrir allò que són capaços de fer. I recordem: el millor regal sempre és l’acompanyament atent i afectuós dels adults mentre juguen i creixen.

LA SOCIALITZACIÓ

La socialització és un aspecte clau en el desenvolupament dels infants de 0 a 3 anys . En aquesta etapa, els nens i nenes comencen a descobrir que hi ha altres persones al seu voltant, amb les quals poden compartir jocs, emocions i moments. Al principi, és habitual que juguin “en paral·lel” —és a dir, al costat d’altres infants però sense interactuar gaire—, i a poc a poc aprenen a compartir, esperar el torn o consolar un company. Aquest procés és lent i necessita temps, paciència i sobretot, exemple dels adults.

L’escola bressol és un espai ideal per afavorir aquesta socialització . A través de situacions quotidianes com recollir joguines junts, esmorzar en grup o cantar una cançó, els infants aprenen valors com la cooperació i el respecte. Els educadors els acompanyen amb afecte i fermesa, ajudant-los a posar paraules a les emocions i a resoldre petits conflictes, com quan dos nens volen la mateixa joguina .

A casa, també podem fomentar aquest aprenentatge compartint temps de joc en família o amb altres infants, animant-los a expressar el que senten i donant exemple amb el nostre propi comportament. Els nens i nenes aprenen observant . Quan veuen adults que escolten, respecten i cooperen, estan construint les bases per a unes relacions positives i saludables en el futur.

EL PERIODE D'ADAPTACIÓ.

L’adaptació dels infants a la llar d’infants és un procés gradual i molt important per al seu benestar emocional. En aquest període, els nens i nenes descobreixen un entorn nou amb persones, rutines i materials diferents dels de casa. 

És normal que apareguin emocions diverses —des de la curiositat i l’alegria fins a la inseguretat o el plor—, ja que estan aprenent a separar-se de la figura de referència i a confiar en nous adults.

El paper dels pares i mares és clau: transmetre seguretat, parlar amb el fill o filla de manera positiva sobre la llar d’infants, i mantenir una actitud serena en els moments de separació ajuda molt. 

També és important respectar els temps d’adaptació de cada infant i mantenir una comunicació fluida amb l’equip educatiu. Quan família i escola treballen conjuntament, l’infant percep coherència i confiança, i això facilita que s’hi senti segur i a gust.